Amb la creixent consciència global de la protecció del medi ambient, l'ús i els mètodes de producció de les bosses d'aliments també estan canviant silenciosament. Les bosses de plàstic tradicionals per a aliments han rebut cada cop més atenció a causa del seu perjudici per al medi ambient. Els països han pres mesures per limitar-ne l'ús i promoure la investigació, el desenvolupament i l'aplicació de materials degradables. Aquest article explorarà la situació actual de les bosses d'aliments, els reptes als quals s'enfronten i la direcció del desenvolupament futur.
1. La situació actual de les bosses d'aliments
Com a material d'embalatge indispensable a la vida diària, les bosses d'aliments s'utilitzen àmpliament en supermercats, càtering, menjar per emportar i altres camps. Segons les estadístiques, el nombre de bosses de plàstic produïdes a tot el món cada any arriba als bilions, i una part considerable d'elles s'utilitza per a l'envasament d'aliments. Tanmateix, l'ús de bosses de plàstic ha comportat greus problemes ambientals. El plàstic triga centenars d'anys a descompondre's en el medi natural, i durant el procés de descomposició s'alliberen substàncies nocives, contaminant el sòl i les fonts d'aigua.
En els darrers anys, molts països i regions han començat a adonar-se d'aquest problema i han introduït polítiques per restringir l'ús de bosses de plàstic. Per exemple, la Unió Europea va aprovar la Directiva de bosses de plàstic el 2015, que exigeix als estats membres que redueixin l'ús de bosses de plàstic d'un sol ús a 90 per persona i any per al 2021. A més, la Xina també ha implementat una "prohibició del plàstic" en moltes ciutats per animar les empreses a utilitzar materials degradables.
2. Riscos mediambientals de les bosses de plàstic
Els riscos ambientals de les bosses de plàstic es reflecteixen principalment en els aspectes següents:
Contaminació marina: Un gran nombre de bosses de plàstic es llencen a voluntat i finalment acaben a l'oceà, convertint-se en part de les escombraries marines. Els organismes marins mengen per error les bosses de plàstic, cosa que provoca la seva mort o un creixement anormal, afectant greument l'equilibri ecològic.
Contaminació del sòl: Quan les bosses de plàstic es descomponen al sòl, alliberen productes químics nocius, que afecten la qualitat del sòl i el creixement de les plantes.
Malbaratament de recursos: La producció de bosses de plàstic consumeix molts recursos petroliers, que es podrien haver utilitzat per a altres finalitats més valuoses.
3. L'auge de les bosses de menjar degradables
Davant dels problemes mediambientals causats per les bosses de plàstic, moltes empreses i institucions de recerca científica han començat a desenvolupar bosses d'aliments degradables. Aquestes bosses solen estar fetes de materials renovables com el midó vegetal i l'àcid polilàctic (PLA), que es poden degradar naturalment sota certes condicions, reduint la càrrega sobre el medi ambient.
Bosses de midó vegetal: aquest tipus de bossa està feta principalment de matèries primeres vegetals com el midó de blat de moro, i té una bona biocompatibilitat i degradabilitat. Els estudis han demostrat que les bosses de midó vegetal es poden degradar completament en pocs mesos en condicions adequades.
Bosses d'àcid polilàctic: L'àcid polilàctic és un bioplàstic fet a partir de recursos renovables (com el midó de blat de moro) amb bones propietats mecàniques i transparència, adequat per a l'envasament d'aliments. Les bosses d'àcid polilàctic es poden degradar en un termini de 6 mesos en condicions de compostatge industrial.
Altres materials innovadors: A més del midó vegetal i l'àcid polilàctic, els investigadors també estan explorant altres materials degradables, com ara extractes d'algues, miceli, etc. Aquests nous materials no només són respectuosos amb el medi ambient, sinó que també proporcionen un millor rendiment d'envasament.
4. Reptes de les bosses d'aliments degradables
Tot i que les bosses d'aliments degradables tenen avantatges evidents en la protecció del medi ambient, encara s'enfronten a alguns reptes en el procés de promoció i aplicació:
Problemes de costos: Actualment, el cost de producció dels materials degradables és generalment superior al dels materials plàstics tradicionals, cosa que fa que molts comerciants encara tendeixin a utilitzar bosses de plàstic barates a l'hora de triar materials d'embalatge.
Conscienciació del consumidor: Molts consumidors no tenen prou coneixements sobre les bosses d'aliments degradables i encara estan acostumats a utilitzar bosses de plàstic tradicionals. Com millorar la consciència ambiental del públic i animar-los a triar productes degradables és la clau de la promoció.
Sistema de reciclatge: El reciclatge i el tractament de bosses d'aliments degradables requereix l'establiment d'un sistema sòlid. Actualment, molts llocs encara no han format un mecanisme de reciclatge eficaç, cosa que pot fer que les bosses degradables es barregin amb les bosses de plàstic ordinàries durant el procés de tractament, cosa que afecta l'efecte de degradació.
5. Direcció de desenvolupament futur
Per tal de promoure la popularització i l'aplicació de bosses d'aliments degradables, els governs, les empreses i les institucions de recerca científica haurien de treballar conjuntament per prendre les mesures següents:
Suport polític: El govern hauria d'introduir polítiques pertinents per fomentar que les empreses desenvolupin i utilitzin materials degradables, i proporcionar subvencions o incentius fiscals a les empreses que utilitzin bosses degradables.
Educació pública: Mitjançant la publicitat i l'educació, millorar la consciència pública sobre les bosses d'aliments degradables i animar els consumidors a triar productes respectuosos amb el medi ambient.
Recerca i desenvolupament tecnològic: augmentar la inversió en la recerca i el desenvolupament de materials degradables, reduir els costos de producció i millorar el rendiment dels materials per satisfer millor la demanda del mercat.
Millorar el sistema de reciclatge: Establir i millorar el sistema de reciclatge i tractament de materials degradables per garantir la seva degradació efectiva després del seu ús i reduir l'impacte sobre el medi ambient.
Conclusió: El camí cap a la protecció ambiental de les bosses d'aliments és llarg i ardu, però amb l'avanç de la ciència i la tecnologia i la millora de la consciència pública, tenim motius per creure que els futurs envasos d'aliments seran més ecològics i respectuosos amb el medi ambient. Mitjançant esforços conjunts, podem crear un millor entorn de vida per a les generacions futures.
Data de publicació: 07-12-2024
